Un dels principals objectius de les consulta és que la persona comprengui què li passa, per què i què pot fer per millorar. Per això és necessari facilitar que expressi un discurs fèrtil de la situació problemàtica, donar-li informació adequada i ajudar-la a trobar noves alternatives de solució. La maièutica, l'arteràpia, el relat i la preescripció de tasques són les tècniques d'elecció per aquests casos.

Actualment existeix un consens entre diferents disciplines en definir el dolor com una percepció modulada a diferents nivells físic, mental, social i espiritual. Això fa que el poguem abordar des de diferents vies utilitzant una gran varietat de tècniques de desensibilització mitjançant medis físics (com la teràpia manual, l'acupuntura, canvis de temperatura, l'exercici), químics (l'alimentació i fàrmacs) i psicològics (pedagogia i psicoteràpia).

Totes les persones produïm una energia vital determinada que pot veure's incrementada o disminuïda segons l'estat i el comportament del nostre cos i la nostra ment. Les tècniques de reorientació de l'atenció i de regeneració corporal com els hàbits de vida i contacte amb la natura són les més utilitzades en aquests casos.

Tots hem d’afrontar la vida i tots hem d’afrontar la mort. Ambdós són processos naturals. Una unitat indissociable. Ningú no pot fugir ni negar la mort. Viure d’esquenes a la mort ens desconnecta del món, i això ens pot generar més inseguretat i por. Quan més la neguem més ens fa patir. Convé entrenar-nos en la mort. No només en la mort dels éssers estimats o en la nostra. Sinó en el final de les coses. Dels projectes, de les relacions, de tot procés. Una vida és plena de morts i renaixements. La mort només es pot vèncer resignificant-la. I com que no sabem quan ni com ens morirem és recomanable revisar-la abans no ens sorprengui i mantenir una relació fèrtil amb ella. La mort ens ensenya a viure la vida.